|
Guerres de plàstic |
|
Introducció
El meu veí Jacques Jerusalem, parc temàtic Els drusos del Golan La boda més trista del món Futbol club ramadà La por al mirall El fòrum a Hebron Kosher? No gràcies El pare del poble Rússia al Mar Mort Tel Aviv, la terrestre El monstre de formigó Jardins de butxaca El menorah En mans del passat Els diaris del comte Massa caps d’any Bahaifa Òpera Gaza L’ou i la gallina en guerra Hospitalitat beduïna La vida al checkpoint Tolerància fanàtica Doctor en humus Qassam City Coneixement ignorant Tour sense alternativa El somni de Galilea Amor de mare La pàtria interior Sociologia del souvenir (i) Sociologia del souvenir (ii) La clau del paradís D'un extrem a l'altre Geopolítica futbolera La paradoxa de Bilin Història futura El millor del Pròxim Orient Creure per viure Carib israelià Guerres de plàstic Els fills de l’Arca de Noè Com pitjor, millor Viatge a Ítaca
"Després del seu punyent El espejismo humanitario, que retratava la cara més fosca de les
operacions d'ajut humanitari, l'escriptor i col.laborador d'elDebat.cat Jordi Raich publica ara
Guerres de plàstic (Cossetània) un nou assaig sobre un tema d'actualitat, en aquest cas
el conflicte entre israelians i palestins. 'Comprendre que israelians i palestins seguiran matant-se
durant els propers 60 anys mentre el món pretén buscar una solució inexistent allibera l’esperit',
diu Raich a la sinopsi del llibre, una barreja d'anàlisi polític i de crònica dels seus
darrers mesos al Pròxim Orient, treballant com a expert en relacions internacionals. Un llibre amb una
profunda simpatia per les persones concretes, siguin de la religió que siguin."
Carles Bellsolà (www.eldebat.cat) __________________ "Jordi Raich ha estrenado nuevo libro: Guerres de Plàstic, después del libro El espejismo humanitario que debe leer todo ser humano. No me leáis a mi, leerlo a él. Gracias, Jordi Raich." Joan Planas (director de cine y vidoblogger) |
"La mirada de Jordi Raich es fixa amb atenció allí on sovint acaba la notícia, o es considera que
no hi ha notícia. Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó
adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i
elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment
que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se. Guerres de plàstic és la
mirada de l’estranger vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o
una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor." |
|